Quina pena

Ja sa acabat la bona vida i hem de tornar a treballar. Com cada any el pa de cada dia a sigut pasar-nos-ho bé.

Dimecres ja hi erem els garcía-sans, els garcía-prats i els prats-molas i algun membre desperdigat de la resta, simplement ens vam acomodar i preparar els llits.
L'endemà van arribar els garcía-gonzàlez i vam celebrar el famosisim i prestigiós torneig de badminton on els cosins García (Isaac i Oriol) van demostrar la seva superioritat en quan a tècnica i pràctica derrotan aixi tot aquell contrincant que s'els hi oposés, el torneig individual va estar molt més igualat i no tenim clara la victoria de cert jugador.
Divendres vam desenterrar el rumi i hi vam dedicar totes les nostres neurones ( k no son poques).
Dissabte toca excursió i aquest any hem visitat un port natural tot i k el nostre guia va tindre algun k altre percanç (aix aquest GPS) vam gaudir d'una vista magnífica d'un paisatge k no es pot descriure amb paraules i vam acabar la excursió a plena llum de la lluna ( pobra Núria i Laia).
Diumenge va vindre el nostre amic Eduardo i el seu fill Marc (no es volia posar el devantal oficial del rentador de plats) i junts vam gaudi del dia.
Dilluns ens tocava recollir perque després de dinar ja no hi va quedar ningú.

Esperem tornar-hi aviat